Cada cop més empreses fan servir entrevistes de vídeo asíncrones —el candidat grava sol les seves respostes a un seguit de preguntes, sense ningú a l'altra banda— com a primer filtre de selecció, i deleguen la seva avaluació a sistemes d'intel·ligència artificial per estalviar temps. La pregunta que es planteja bona part de la recerca en aquest àmbit és si els candidats es comporten diferent segons sàpiguen que qui els jutjarà és una màquina o una persona.
Un equip format per Akshat Lakhiwal (Universitat de Geòrgia), Che-Wei Liu (Universitat Estatal d'Arizona), Hillol Bala (Universitat d'Indiana) i Hung-Yue Suen (Universitat Normal Nacional de Taiwan) ha publicat el 10 de setembre a la revista revisada per parells Information Systems Research un estudi amb centenars de persones que buscaven feina, a qui es va demanar que gravessin respostes a preguntes estàndard d'entrevista dient-los, segons el grup, que les avaluaria una IA o una persona. Els que creien que els avaluaria una IA van declarar més «exageracions» i van fer més «embelliments enganyosos» de les seves respostes, un increment que l'anàlisi del vídeo de les seves respostes va confirmar; l'eina d'IA feta servir a l'estudi no penalitzava aquest comportament i puntuava els candidats que exageraven igual que els honestos, mentre que els avaluadors humans sí que distingien entre tots dos i penalitzaven l'exageració. Els investigadors també van comprovar que, quan es deia als candidats amb precisió què avaluaria la IA —expressions facials, sentiment verbal o paraules clau concretes—, el seu comportament tornava a ser tan autèntic com davant d'un humà.
La notícia és rellevant perquè, a mesura que més empreses deleguen la primera criba de contractació a sistemes d'IA, un sistema que no distingeix ni penalitza l'exageració pot acabar afavorint qui sap «jugar» millor amb l'eina per damunt de qui respon amb honestedat, i perquè l'estudi apunta una solució senzilla i barata —explicar amb precisió què mesura el sistema— per corregir-ho.
L'estudi es va fer amb una única eina d'IA no identificada públicament i amb una mostra de «centenars» de persones sense xifra exacta, de manera que no es pot generalitzar directament a tots els sistemes d'entrevista automatitzada que hi ha al mercat, alguns dels quals podrien estar millor preparats per detectar l'exageració; l'experiment tampoc mesura contractacions reals, sinó comportament declarat i gravat en un entorn de recerca.