Més enllà de les xifres agregades que situen ja al 30% les empreses catalanes que han incorporat la intel·ligència artificial, sovint costa saber què vol dir això a la pràctica dins de grans companyies industrials i de consum. Per intentar-ho, ACCIÓ, l'agència catalana per al creixement empresarial, va organitzar al World Trade Center de Barcelona una jornada amb quatre directores d'Innovació i Transformació Digital per "radiografiar l'estat real de la implantació de la IA a les organitzacions", allunyant-se dels discursos teòrics.
El cas més detallat va ser el d'Hinojosa Packaging Group, el grup embalador amb seu a València i fàbriques a Catalunya, que ha identificat 200 casos d'ús possibles d'IA en els seus processos productius i administratius, dels quals ja n'ha activat 80. La seva directora d'Innovació, Mireia Garcia, va explicar les reticències internes que va haver de superar: "El CEO se'l creia, però el comitè de direcció no", i va relatar que van acabar de convèncer l'equip directiu fent una demostració pràctica amb ChatGPT. A Damm, que va iniciar el seu recorregut en IA després de la pandèmia i l'ha centrat en gestió comercial, preus i eficiència operativa, la directora Digital, Laura Gil, va assenyalar que "estem desenvolupant agents transversals que connecten amb moltes aplicacions". A CELSA, la companyia siderúrgica catalana, la directora d'Innovació, Anna Casals, va explicar que treballen amb tres eixos —alineació estratègica, viabilitat tècnica i impacte competitiu— i que "els pilots ens han servit per posar en ordre l'empresa". Planeta, en canvi, va reconèixer que aborda la IA generativa amb més prudència, en un sector editorial tradicionalment reticent a aquesta tecnologia.
La rellevància d'aquests testimonis és que aporten allò que sovint falta al debat sobre la IA a les empreses catalanes: casos concrets, amb xifres i amb els dubtes i resistències internes explicats sense embuts, en lloc de declaracions genèriques sobre "transformació digital". El fet que companyies de sectors tan diferents —embalatge, cervesa, siderúrgia i edició— hi coincideixin normalitza la IA agèntica com una eina de gestió més, no com una promesa futurista.
Es tracta, en tot cas, de relats explicats per les mateixes empreses en una jornada organitzada per una agència pública de promoció econòmica, sense xifres auditades d'estalvi de costos ni de retorn de la inversió; els casos d'ús "activats" a Hinojosa, per exemple, no s'acompanyen d'una avaluació independent del seu impacte real en la producció.