Els laboratoris xinesos d'intel·ligència artificial -DeepSeek, Alibaba amb la família Qwen, Moonshot amb Kimi- han fet dels pesos oberts i els preus baixos la seva principal arma comercial durant els últims mesos, alliberant models cada cop més grans i competitius amb llicències permissives. Aquesta estratègia ha començat a posar en un aprofundit problema estratègic les poques empreses nord-americanes que aposten pel mateix model de negoci.
Startups com Arcee AI, Reflection AI i Poolside intenten desenvolupar una alternativa oberta i «made in USA» a aquests models xinesos, però topen amb un mur a l'hora de finançar-se: «pràcticament cap fons de capital risc de primer nivell ens ha dit que sí», ha declarat Mark McQuade, conseller delegat d'Arcee AI. Jason Warner, cofundador de Poolside, defensa que «hi ha un grau de voluntat molt gran que una empresa nord-americana produeixi la intel·ligència artificial de codi obert més capaç que hi hagi», mentre Michael Stewart, del fons corporatiu M12, hi veu «el començament d'una presa de consciència que el model per defecte que farem servir serà, en el futur, un model de codi obert». En aquest context, Nvidia s'ha erigit en el principal valedor d'aquest ecosistema: el fabricant de xips ha impulsat una coalició de seguretat en IA amb altres tecnològiques que reclama inversió governamental i empresarial en «infraestructura oberta compartida» de defensa, i ha apostat directament per Reflection AI, Poolside i Thinking Machines Lab.
La notícia és rellevant perquè mostra com l'ecosistema nord-americà de models oberts queda atrapat entre dues forces: d'una banda, els grans laboratoris tancats com OpenAI i Anthropic, que concentren la gran majoria del capital de risc disponible per a IA; de l'altra, els models xinesos, que ja competeixen en rendiment i regalen pràcticament el que costaria desenvolupar un equivalent propi. Si cap actor nord-americà aconsegueix consolidar-se en aquest espai, la Xina es podria quedar sola dominant el mercat dels models d'ús lliure.
L'article no detalla les xifres exactes de finançament que han aconseguit -o no- cadascuna d'aquestes startups, ni quant hi ha invertit Nvidia en cada una. Tampoc queda clar si l'estratègia comercial dels laboratoris xinesos, que sovint regalen l'accés als seus models més potents, és sostenible a llarg termini o si respon a una lògica de guanyar quota de mercat abans de pujar preus.