L'expansió accelerada dels centres de dades que alimenten l'entrenament i l'ús de la intel·ligència artificial ha disparat la demanda elèctrica als Estats Units. Un informe independent del gestor de la xarxa PJM -la més gran del país- ja atribueix més de 29.000 milions de dòlars en costos de capacitat al creixement d'aquests centres, uns costos que fins ara sovint acaben repercutits a les factures dels consumidors domèstics.
La Cambra de Representants va aprovar dimecres 16 de setembre, per 417 vots a favor i només 3 en contra, la Ratepayer Protection Act, que fa servir el mecanisme de la secció 111(d) de la llei federal PURPA per obligar els reguladors de cada estat a obrir, en el termini d'un any, un procediment formal que estudiï -sense obligar-los a adoptar-lo- un estàndard que faci pagar als centres de dades que consumeixen 100 megawatts o més el cost íntegre de les millores de generació, transport i distribució elèctrica que la seva activitat provoca. Els tres únics vots en contra van ser de les demòcrates Rashida Tlaib, Delia Ramirez i Summer Lee, que hi van votar en contra perquè, segons van argumentar, la llei «no protegeix de manera efectiva» les comunitats afectades.
És un dels primers intents legislatius amb suport pràcticament unànime -republicans i la immensa majoria de demòcrates junts- per separar el cost de la infraestructura elèctrica que exigeix la IA del que paguen les llars i els petits negocis, en un moment en què la factura elèctrica s'ha convertit en un tema polític sensible arran d'aquest mateix creixement.
La llei només obliga els estats a estudiar un estàndard, no a aplicar-lo, i deixa la decisió final en mans de cada regulador estatal; el seu recorregut al Senat és incert -el líder de la majoria, John Thune, ha advertit que aprovar-la abans de les eleccions de mig mandat del 3 de novembre exigiria consentiment unànime- i encara li caldria la signatura presidencial per entrar en vigor.