Els grans fons de capital risc com Andreessen Horowitz solen col·locar els seus socis als consells d'administració de desenes d'empreses en cartera, una pràctica habitual al sector que rarament ha atret l'escrutini dels reguladors de la competència dels Estats Units, encara que la llei fa més d'un segle que hi posa límits.
Segons ha informat TechCrunch, el Departament de Justícia dels Estats Units investiga des de fa gairebé un any si Andreessen Horowitz vulnera la secció 8 de la Llei Clayton, una norma de 1914 que prohibeix que una mateixa persona formi part alhora dels consells d'administració de dues empreses que competeixen entre elles. El focus de la investigació són dos casos concrets: Ben Horowitz, cofundador del fons, forma part del consell de Databricks —valorada en 190.000 milions de dòlars—, mentre que el soci Martin Casado hi és al de Fivetran, que es va fusionar amb dbt Labs el juny passat. Cap de les dues empreses competia amb l'altra quan Andreessen Horowitz hi va invertir, però Databricks ha ampliat el seu negoci cap a les canonades de dades per a IA amb el seu producte Lakeflow, un terreny que ara se superposa directament amb el negoci principal de Fivetran. Ni Andreessen Horowitz ni Databricks han respost a les peticions de comentaris. Una possible sortida seria aixecar un «mur xinès» que impedeixi compartir informació confidencial entre Horowitz i Casado.
El cas és rellevant perquè aplica a la indústria de la IA una norma antimonopoli que gairebé mai s'havia fet servir contra fons de capital risc, en un moment en què uns pocs grans inversors —Andreessen Horowitz entre ells— seuen simultàniament als consells de nombroses start-ups d'IA i de dades que, a mesura que creixen, cada cop es trepitgen més entre si. Diversos inversors consultats es mostren sorpresos per la investigació, i recorden que els conflictes d'interès «ocasionals» es consideren gairebé inevitables quan un fons gestiona centenars d'empreses en cartera que acaben pivotant cap a mercats que se solapen.
El Departament de Justícia no ha anunciat cap decisió final ni ha presentat cap càrrec formal, i la investigació podria acabar sense cap mena de sanció. Tampoc hi ha, de moment, un calendari públic sobre quan es podria resoldre, ni s'ha explicat per què el cas d'Andreessen Horowitz ha atret l'atenció dels reguladors mentre pràctiques similars d'altres fons de capital risc no ho han fet.