La IA ha entrat de ple a les negociacions del clima. La COP31, la cimera de l'ONU que se celebra aquests dies a Antalya (Turquia), té per primera vegada un text dedicat al consum energètic de la intel·ligència artificial, en un moment en què la construcció de centres de dades s'accelera a tot el món. El mateix dia, un estudi de la Universitat Harvard a «Nature Sustainability» calculava que els 403 grans centres de dades dels Estats Units gasten uns 82 terawatts hora l'any i que més de la meitat d'aquesta electricitat surt de combustibles fòssils.
El compromís d'Antalya sobre la intel·ligència artificial es va presentar aquest dilluns, impulsat per la presidència turca de la cimera i per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), l'agència de l'ONU per a les telecomunicacions. Té quatre eixos: mesurar i fer públic l'impacte ambiental de la IA, alimentar els centres de dades amb energia neta i sistemes eficients d'energia i d'aigua, dissenyar models que gastin menys i reaprofitar o reciclar el maquinari, i fer servir la IA per lluitar contra el canvi climàtic. També demana ajudar els països en desenvolupament a accedir-hi. Hi pot signar qualsevol empresa o país, i la UIT en revisarà els avenços cada any fins al 2030.
El secretari executiu de l'ONU per al clima, Simon Stiell, va ser clar durant la presentació: «No podem demanar a la gent que accepti factures més altes, més contaminació que escalfa el planeta i més desigualtat avui», i les promeses d'estalvi d'emissions en el futur «no poden excusar l'augment de la contaminació ara». El president de la COP31, Murat Kurum, defensa que els líders mundials han de parlar obertament del consum creixent de la IA i ajudar a fixar-ne les regles.
El compromís és voluntari i no vinculant: cada signant tria què es compromet a fer, i no hi ha sancions per a qui no ho compleixi. En el moment de la presentació no s'havia fet pública la llista de les empreses i els països que l'han signat. Entitats ecologistes com el World Resources Institute i el NRDC el veuen com un primer pas, però demanen que es converteixi en obligacions que es puguin comprovar. El mateix número dos de la UIT, Tomas Lamanauskas, admetia la setmana passada que «no és una solució ràpida».
