La Comissió Europea, el govern de la Unió Europea, va detectar el 22 d'octubre un atac contra els sistemes de la seva seu a Brussel·les i hi va obrir una investigació amb «mesures preventives». Aquest dijous, el seu portaveu, Thomas Regnier, ha confirmat a l'agència AP que l'atacant va fer servir eines d'intel·ligència artificial. Segons l'agència, és la primera vegada que el bloc dels 27 informa d'un ciberatac assistit per IA.
«Vam desconnectar temporalment diverses aplicacions, i la majoria ja s'han restablert», ha explicat Regnier, que assegura que no s'ha trobat cap indici d'una filtració de dades que afecti el conjunt del personal de la Comissió. El diari Politico havia publicat que l'atac va durar com a mínim deu dies i que va afectar eines de traducció i de reemborsament de despeses i bases de dades de nòmines i de control d'horaris, però el portaveu no ho ha volgut confirmar. El Consell Europeu i el Parlament Europeu diuen que no han patit incidents semblants. L'autor de l'atac no s'ha identificat.
El cas arriba en plena allau d'avisos sobre atacs informàtics fets amb agents d'IA. El 4 de novembre el CERT-EU, l'organisme que vetlla per la seguretat digital de les institucions europees, ja havia advertit que l'eina ARTEX, a l'abast de tothom, accelerarà que la facin servir grups d'atacants; dies després l'FBI va avisar que aquesta eina pot passar d'apuntar a una empresa a controlar-la en menys de tres hores. Que l'executiu europeu ho admeti en un sistema propi dona un pes nou a aquests avisos, en un moment en què Brussel·les negocia com aplicar la seva llei d'IA.
La Comissió no ha explicat quines eines d'IA es van fer servir ni què van fer exactament, ni si l'atac té res a veure amb ARTEX. Tampoc no ha confirmat l'abast que en va donar Politico ni ha dit quines aplicacions encara no funcionen. Mentre no se'n coneguin els detalls, no es pot saber fins a quin punt la IA va canviar la naturalesa de l'atac o només el va fer més ràpid.
