Character.AI es va fundar a finals del 2021 amb una idea senzilla: deixar que qualsevol usuari creés personatges d'IA i hi conversés. L'impulsaven dos antics enginyers de Google, Noam Shazeer i Daniel De Freitas. El setembre del 2022 ja valia més de mil milions de dòlars després d'una ronda de 150 milions, i l'octubre del 2024 tenia 20 milions d'usuaris actius al mes. L'agost d'aquell any Google va pagar 2.700 milions de dòlars per llicenciar-ne els models, i els dos fundadors hi van tornar.
Aquest dimarts l'empresa ha demanat el capítol 11 de la llei de fallides dels Estats Units, un procediment de reestructuració sota control d'un jutge. Segons el document que cita TechCrunch, els seus actius i deutes se situen entre els 50 i els 100 milions de dòlars. Disney ha acordat comprar-ne alguns actius per 20 milions i obtindrà una llicència perpètua, no exclusiva, de la tecnologia. Alguns antics treballadors de Character.AI que van passar a Disney el mes passat, juntament amb Karandeep Singh Anand, que dirigia l'empresa fins fa poc, ajudaran en la transició.
El consell d'administració diu que el procés de venda és la millor manera de maximitzar el valor per als accionistes i creditors. L'empresa continuarà operant mentre dura, i l'operació es preveu per a finals de novembre o principis de desembre. TechCrunch recorda que, entre tant, la companyia havia afrontat demandes, com la d'una mare que explica que el seu fill de 14 anys, que es va suïcidar, s'havia obsessionat amb un xatbot de la plataforma, i una investigació del Texas sobre la protecció dels menors. Després va afegir mesures de seguretat i va prohibir l'accés als menors, però, segons el mitjà, els canvis no van fer el negoci sostenible: com més s'usa la IA, més costa.
Convé no llegir-hi més del que hi ha. Disney compra alguns actius, no l'empresa sencera, i Colin Adams, que dirigeix ara l'empresa, ha reconegut que encara no hi ha cap oferta pel conjunt: si no n'arriba cap de viable, la plataforma es tancarà. La darrera xifra d'usuaris de l'article és del 2024, i la peça no precisa en quin tribunal s'ha presentat la sol·licitud. Aquest text es basa en el relat de TechCrunch, no en el document judicial.