Els centres de dades són la peça física de la IA, i necessiten molta electricitat. Un reportatge de CatalunyaPress repassa què diu el mapa de capacitat d'accés que Red Eléctrica va publicar l'1 d'octubre i què implica per als projectes catalans.
Segons aquest mapa, a Espanya hi ha 6.329 MW d'accés a la xarxa concedits a centres de dades, el 34,2% dels 18,52 GW de demanda concedida, i cap no consta com a posat en servei. És la categoria més gran, per davant de la indústria (5.838 MW). El diari matisa que això no vol dir que no hi hagi centres de dades en funcionament, sinó que els permisos d'aquest tipus no consten com a materialitzats. A Catalunya, la Generalitat va presentar el 14 d'abril 26 projectes privats a la Taula Institucional d'Impuls dels Centres de Dades: sumarien uns 2.000 MW, i uns deu, els més madurs, podrien arribar a 300-500 MW entre el 2030 i el 2035. Els agrupa en set pols: Parc de l'Alba, Sant Adrià del Besòs-Barcelonès, Metropolità Sud, Tarragona, Lleida, Anoia i les Terres de l'Ebre.
Entre els casos concrets hi ha el projecte de Panattoni al Parc de l'Alba, a Cerdanyola del Vallès, de fins a 88 MW en dues fases i 300 milions d'euros la primera; el d'Ark Data Centres, de fins a 45 MW prop de La Maquinista, a Barcelona; el de Serosense a Alcarràs, amb 10 MW previstos ampliables a 30; i el de Submer a Flix, sense cap xifra de potència verificable. L'únic que ja funciona és el de Templus, a la Zona Franca i l'Hospitalet, amb 10 MW. Alhora, el Ministeri per a la Transició Ecològica va proposar el 24 de setembre servir 3,8 GW de demanda addicional abans del 2030 des de la xarxa de transport, el 53% per a indústria i la resta per a habitatge, ferrocarril, ports i hidrogen, amb més de 17.000 milions d'euros d'inversió.
L'autora reconeix els límits del mapa: no inclou totes les sol·licituds a les xarxes de distribució ni lliga cada projecte a un punt de connexió, així que no permet dir que cap instal·lació catalana estigui bloquejada sense revisar-ne l'expedient. Les potències dels projectes són previsions dels promotors, no permisos acreditats, i falten dades d'ocupació, d'aigua per refrigerar i d'impacte territorial. El que queda en evidència és que la mesura de l'aposta catalana per la IA serà quants d'aquests projectes acabin consumint electricitat de debò.