La Unió Europea té des de fa més de vint anys una directiva sobre pràctiques comercials deslleials que es va escriure abans que existissin les xarxes socials, les botigues d'aplicacions i els xatbots. La Comissió Europea, presidida per Ursula von der Leyen, preveu aprovar i presentar aquest dimecres, 11 de novembre, la proposta que l'ha de substituir: la llei d'equitat digital (Digital Fairness Act), un reglament que s'aplicaria directament als vint-i-set estats membres, segons l'esborrany que ha avançat l'ACN.
El text obligaria les plataformes a deixar que els usuaris desactivin «de manera fàcil i efectiva» les funcions pensades per enganxar: la reproducció automàtica, el scroll infinit, les notificacions que no responen a cap acció de l'usuari i els mecanismes que el penalitzen si no hi torna prou sovint. També inclou els sistemes d'intel·ligència artificial que simulen una relació personal per retenir l'atenció, com ara un xatbot que insisteix perquè l'usuari continuï conversant. La proposta afegeix una protecció especial per als menors, límits a la publicitat basada en dades sensibles, l'obligació de poder desactivar les recompenses aleatòries dels videojocs (les caixes botí), més transparència en els preus dinàmics de les entrades i normes més estrictes per als influenciadors i les subscripcions. La Comissió podria imposar multes de fins al 6% de la facturació anual mundial en els casos que investigui directament.
És la primera vegada que una norma europea de consum apunta directament als xatbots dissenyats per crear un vincle emocional, un dels debats més vius d'aquest any després de diversos casos d'adolescents que havien desenvolupat relacions de dependència amb assistents conversacionals. L'esborrany recull que gairebé un de cada tres adolescents europeus d'entre 13 i 18 anys se sent estressat, trist o exclòs per culpa de les xarxes, i que el 40% creu que passa massa temps davant de les pantalles. La Comissió calcula que el conjunt de mesures estalviaria als consumidors uns 13.700 milions d'euros l'any. L'organització europea de consumidors BEUC hi dona suport: el seu director general, Agustín Reyna, diu que ha d'ajudar la gent a «recuperar el control» del temps i els diners que gasta a internet.
Ara per ara és només una proposta, i el contingut descrit prové d'un esborrany que encara es podia retocar abans de la presentació oficial. Després, el Consell de la UE i el Parlament Europeu l'hauran de negociar i aprovar, un procés que sol durar anys i en què les grans plataformes acostumen a pressionar per rebaixar-ne les obligacions. Tampoc no està clar com es definirà a la pràctica quan un xatbot «simula una relació personal», ni com encaixarà la norma amb el reglament europeu d'intel·ligència artificial i la llei de serveis digitals, que ja regulen part d'aquests riscos.