iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

GOVERNANÇA · 4 MIN

Bill Gates proposa reservar fins a un 40% de les feines perquè la intel·ligència artificial no les pugui fer mai

En un assaig de 6.000 paraules, el cofundador de Microsoft demana als governs que designin «feines reservades als humans» —posa com a exemple la cura de la infància o els jurats populars— i reclama un impost sobre els «tokens» d'IA i els robots per no incentivar fiscalment substituir persones per màquines.

Il·lustració editorial de Bill Gates proposa reservar fins a un 40% de les feines perquè la intel·ligència artificial no les pugui fer mai
Escolta:

Bill Gates ha publicat aquest dimecres un assaig de 6.000 paraules en què avisa que els governs no estan preparats per a l'escala de l'impacte que tindrà la intel·ligència artificial sobre el mercat de treball. «Muntes feines desapareixeran per sempre», hi escriu el cofundador de Microsoft, però proposa que els responsables polítics puguin «reservar certes coses perquè només les facin persones».

Gates bateja aquesta idea «human reserved» —«reservat als humans»— i la compara amb les reserves naturals: «llocs on podríem construir edificis i carreteres però no ho fem perquè la pèrdua seria massa gran». En la versió més agressiva del seu plantejament, calcula que es podria arribar a reservar fins a un 40% de les feines actuals, un sostre que ell mateix reconeix com «el més alt que puc arribar a plantejar», la qual cosa deixa la majoria del mercat laboral exposada al que passi amb l'automatització. Com a exemples clars de feines que haurien de quedar fora de l'abast de la IA assenyala la cura de la infància i la participació en jurats populars, i posa un exemple concret per il·lustrar per què: «imagineu un robot donant-vos la notícia que teniu una malaltia incurable. No hi ha cap raó tècnica per la qual no ho pogués fer. Tot i així, no hauria de fer-ho». En sanitat i educació, defensa un model mixt en què els professionals facin servir la IA per guanyar productivitat sense que això signifiqui substituir-los del tot.

L'assaig reprèn, a més, una idea que Gates ja havia proposat fa anys i que llavors va rebre poc suport: un impost sobre els robots, que ara amplia també als «tokens» —les unitats de dades que processen els sistemes d'IA. «Vaig proposar un impost sobre els robots fa anys i la majoria de reaccions van ser que era una idea estranya. Encara en sóc un defensor», ha declarat. L'argument de fons és que el sistema fiscal actual «t'empeny a substituir persones per màquines», perquè gravar el treball humà surt més car per a una empresa que invertir en automatització, i un impost d'aquest tipus reequilibraria aquest incentiu.

Es tracta de la posició personal d'un dels empresaris més influents de la indústria tecnològica, no d'una proposta legislativa amb cap tràmit en marxa, i el mateix Gates admet que la xifra del 40% és més aviat un límit teòric que una previsió realista. L'assaig arriba en un moment en què les retallades de plantilla atribuïdes a la IA ja han superat les 112.000 als Estats Units durant el 2026 —una quarta part de tots els acomiadaments de l'any—, tot i que la contractació general també ha crescut un 25% en el que portem d'exercici, un context que fa difícil aïllar amb precisió quin pes té la IA en la destrucció neta de llocs de treball.

Mateix tema

Veure tot el tema →

GOVERNANÇA · 4 MIN

La SEC investiga els bancs del fons d'inversió estrella de la IA després de la seva quasi implosió al juliol

Situational Awareness, el fons dirigit pel jove exinvestigador d'OpenAI Leopold Aschenbrenner que havia captat l'atenció de Wall Street per la seva aposta agressiva per accions d'intel·ligència artificial, va perdre milers de milions de valor a finals de juliol; ara el regulador borsari nord-americà ha citat les entitats que en van finançar i supervisar les operacions.

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.