Hannah Cyrus, bibliotecària a la Bangor Public Library de Maine, va publicar un article acadèmic explicant un taller que havia dissenyat per ensenyar la gent a desactivar les funcions d'intel·ligència artificial dels seus dispositius. Charlie Bailey, bibliotecari al sud de Filadèlfia, en va replicar el model després de conèixer la feina de Cyrus, i des de llavors desenes de bibliotecaris d'arreu del món s'han posat en contacte amb Cyrus per demanar-li els materials.
Les dues primeres sessions de Cyrus van reunir cadascuna una setantena de persones, comptant les que hi assistien per Zoom, molt per sobre de la dotzena habitual en aquest tipus de xerrades. La sessió de Bailey a Filadèlfia va generar una repercussió a xarxes socials inusual per a una biblioteca: la publicació a Instagram va superar els 2.000 "m'agrada" i 220 comparticions. Els tallers comencen explicant com funcionen els xatbots d'IA i què hi ha a favor i en contra d'utilitzar-los, i acaben amb instruccions pas a pas per desactivar funcions com Apple Intelligence o Google Gemini; entre els trucs que es comparteixen hi ha afegir "&udm=14" a les cerques de Google per amagar-ne els resultats generats per IA.
Cyrus explica la sorpresa que li ha causat la resposta: "Mai ningú m'havia escrit demanant-me les diapositives del curs d'Introducció als Ordinadors". Bailey emmarca l'interès en termes més amplis: "Es tractava d'ajudar la gent a recuperar l'autonomia sobre si volen fer servir o no eines d'IA". Els assistents esmenten com a motius el fart de l'adopció forçada de la IA per defecte en molts productes, la preocupació ambiental pels centres de dades, i el desig de controlar més el seu ús de la tecnologia.
El fenomen, de moment, es limita a un grapat de biblioteques nord-americanes, tot i que s'escampa ràpidament; no hi ha un recompte global de participants ni dades sobre quanta gent acaba desactivant realment i de manera permanent les funcions d'IA després d'assistir-hi.