Els bancs i els supervisors porten temps provant la IA, però poques vegades expliquen com la fan servir. Aquest divendres, Ignasi Belda, director del departament d'Experimentació i Laboratori de Tecnologies Aplicades (Delta) del Banc d'Espanya, ho va fer en un esmorzar de l'organització de directius CEDE a la seu de Foment del Treball, a Barcelona, segons l'Ara.
Belda va assegurar que la IA afecta tota la cadena de valor bancària amb un impacte «brutal» i que totes les entitats l'adopten, des de la gestió del personal fins a processos de negoci com el crèdit, el risc o la política monetària. Va citar BBVA, CaixaBank i Banc Sabadell entre els bancs que l'han reforçat recentment. El benefici principal és l'eficiència, sobretot en productivitat i anàlisi: per exemple, permet rastrejar la premsa local per saber què es diu d'una empresa o preparar documentació per al governador, José Luis Escrivá, abans dels debats de tipus d'interès a Frankfurt.
El departament que dirigeix, a Barcelona, vol créixer amb matemàtics, enginyers i especialistes en dades massives, i redistribuir tasques perquè la IA hi «afegeixi el màxim valor». Belda també va defensar el reglament europeu d'IA davant de les crítiques, contraposant-lo a les unes 600 normes que, va dir, hi ha als Estats Units, i va assegurar que el Banc d'Espanya té sistemes «molt estrictes» per evitar-ne usos indeguts i vigila la «IA a l'ombra», és a dir, els empleats que fan servir tecnologia sense supervisió de l'empresa.
Es tracta de les declaracions d'un directiu de l'entitat en un acte públic, no d'un informe amb dades: l'article no dona xifres de projectes, de personal ni de resultats, de manera que el balanç real de la IA al Banc d'Espanya continua sense quantificar.