El Consell d'Estabilitat Financera (FSB) és l'organisme internacional que coordina els reguladors financers dels països del G20 i vigila els riscos que poden desestabilitzar el sistema bancari i els mercats globals. Des de fa temps alerta sobre la concentració de proveïdors tecnològics de què depenen els bancs i les borses, però fins ara la intel·ligència artificial hi havia aparegut sobretot com una eina de gestió de risc, no com una font pròpia de risc sistèmic.
Andrew Bailey, president de l'FSB i governador del Banc d'Anglaterra, va enviar el 28 d'agost una carta als ministres de Finances i als governadors de bancs centrals del G20, feta pública el 31 d'agost abans d'una trobada del grup als Estats Units. Hi adverteix que la IA de frontera —els models més avançats i capaços— pot alterar «materialment la velocitat, l'escala i l'economia del risc cibernètic», fins al punt de minar la confiança del mercat de manera sistèmica, sobretot per la dependència d'un nombre reduït de proveïdors tecnològics molt concentrats. Bailey afegeix que la majoria de jurisdiccions encara no disposen dels protocols necessaris per gestionar el desenvolupament, la publicació i el desplegament d'aquests models, i que caldria fer proves d'estrès per preveure fallades en cadena entre institucions financeres. La carta també assenyala el risc que un augment de l'apalancament, combinat amb valoracions borsàries ja elevades i concentrades en empreses vinculades a la IA, agreugi qualsevol correcció del mercat.
L'avís és rellevant perquè arriba del principal organisme internacional de vigilància financera, no d'un acadèmic ni d'una ONG, i just quan les inversions en infraestructura d'IA —centres de dades, xips, deute per finançar-los— han arribat a xifres que ja preocupen alguns inversors i reguladors per si formen una bombolla. Que l'FSB tracti el risc cibernètic amplificat per IA com «l'amenaça més immediata» al sistema financer, per davant fins i tot de les valoracions inflades, marca on posa el focus la vigilància internacional de cara als propers mesos.
La carta de Bailey és una advertència i una crida a coordinar-se, no una nova norma vinculant: l'FSB no té poder regulador directe sobre les empreses d'IA ni sobre els bancs centrals nacionals, que hauran de decidir individualment com respondre-hi. El document tampoc quantifica la probabilitat ni la magnitud concreta d'una crisi provocada per IA, i barreja en la mateixa carta riscos de naturalesa molt diferent —ciberatacs, valoracions de mercat, deute sobirà— sense establir quin és més urgent de corregir primer.