Fins ara, connectar un agent d'IA amb un aparell físic —un braç robòtic, un manipulador de líquids, un microscopi— exigia escriure un programa traductor fet a mida per a cada combinació de màquina i sistema operatiu, una feina que podia trigar setmanes. Les característiques físiques de cada aparell —el pes, els límits de seguretat, els paràmetres ajustables— només existien en manuals de paper o com a coneixement tàcit d'especialistes, cosa que feia molt car escalar l'automatització de laboratoris i fàbriques més enllà d'uns pocs muntatges fets a mida.
El 27 d'agost, Anthropic ha presentat el Model Hardware Standard (MHS), una especificació compartida, desenvolupada amb el centre de recerca biomèdica HHMI Janelia, que introdueix un controlador estandarditzat amb ordres simples com «llegir» i «escriure» perquè qualsevol dispositiu es faci descobrible sense programes traductors fets a mida, i que funciona amb qualsevol model de llenguatge, no només Claude. En una prova amb Genentech, un agent va coordinar sol un manipulador de líquids, un braç robòtic i un lector de plaques per automatitzar un assaig de proteïnes, optimitzant el ritme de pipetatge segons la viscositat de cada líquid. A la Universitat Carnegie Mellon, un equip va completar en vuit hores —en lloc de les setmanes habituals— la integració de quatre aparells incompatibles entre si per fer experiments de dosi-resposta tres vegades més ràpids, i a QuEra Computing un agent va millorar la recuperació d'un làser del 58% al 99,3% d'èxit.
Anthropic presenta l'MHS com el seu primer pas cap a la «IA física», amb l'objectiu de reduir la fricció que ha frenat l'automatització real de laboratoris científics i plantes de fabricació, més enllà dels grans projectes amb pressupost dedicat. La companyia té previst obrir el codi del marc de treball un cop acabi el període de previsualització, perquè qualsevol fabricant de maquinari en pugui crear les seves pròpies especificacions compatibles, tot i que no ha concretat cap calendari.
Anthropic mateixa reconeix que Claude encara té dificultats amb restriccions físiques, químiques i biològiques que requereixen intuïció del món real —com preveure si es formaran bombolles en un líquid—, per la qual cosa calen encara supervisió d'experts en les tasques de raonament espacial. L'eina no funciona amb maquinari que no tingui cap interfície de programació, i les avaluacions de seguretat, incloent-hi un futur full de ruta de seguretat física, encara estan en marxa.