El 3 de setembre, Nvidia va confirmar la compra de Hugging Face per 12.930 milions de dòlars: uns 11.900 milions en efectiu i fins a 1.000 milions més en accions retingudes per als empleats de la plataforma. Hugging Face és, des de fa anys, el punt de trobada de bona part de la intel·ligència artificial oberta: hi conviuen tres milions de models, un milió d'aplicacions i mig milió de conjunts de dades, i hi passen cada mes més de divuit milions de desenvolupadors. El conseller delegat de Nvidia, Jensen Huang, va prometre que la plataforma «continuarà sent oberta a tot l'ecosistema» i que «no caldrà computació de Nvidia» per fer-la servir; el de Hugging Face, Clem Delangue, hi va veure l'oportunitat de créixer amb «més capacitat de càlcul, més suport i més visibilitat». L'operació encara ha de passar la revisió de competència als Estats Units i a la Unió Europea abans de tancar-se, previsiblement la primera meitat del 2027.
El valor de Hugging Face no ve només del que hi ha penjat, sinó de qui hi confia perquè ningú no en té el control: AMD, Intel, Google, Amazon i fins i tot laboratoris xinesos hi publiquen i hi descarreguen models en peu d'igualtat, i eines com Optimum permeten fer-los córrer sobre maquinari de diversos fabricants, no només de Nvidia. Que el principal proveïdor mundial de xips d'IA es quedi aquest terreny neutral planteja un conflicte estructural encara que mai no n'abusi: passa a veure quins models baixen els seus competidors i amb quina freqüència, i pot decidir, amb el temps, quins motors d'inferència reben suport prioritari. El precedent hi és: el 2022, la mateixa Nvidia va haver de retirar la seva oferta de 40.000 milions de dòlars per Arm després que reguladors dels Estats Units, el Regne Unit, la Unió Europea i la Xina hi veiessin exactament aquest risc: que qui competeix en un mercat no pot ser també qui en controla la infraestructura compartida.
La setmana de l'anunci ha coincidit amb un altre episodi que en reforça la lectura. Axios i Bloomberg van revelar el 10 de setembre que el Departament de Justícia dels Estats Units investiga un segon acord de Nvidia: una llicència no exclusiva de 20.000 milions de dòlars amb la start-up de xips Groq, tancada sense passar pel tràmit de revisió antimonopoli que exigiria una compra directa. La sospita dels investigadors és que l'estructura de l'acord es va dissenyar precisament per evitar aquell escrutini. Vistos junts, els dos moviments dibuixen una empresa que ja fixa el preu de la computació que entrena la IA i que ara estén el braç cap al mercat dels models mateixos, just quan els reguladors comencen a preguntar-se si les seves pròpies operacions estan pensades per anar sempre un pas per davant de la llei.
Per a la recerca i les empreses d'aquí, la qüestió no és abstracta: universitats i centres com el BSC, o start-ups catalanes, fan servir Hugging Face per publicar i trobar models precisament perquè ningú hi mana. La promesa de Huang que «no caldrà computació de Nvidia» és fàcil de complir mentre la compra encara s'ha de tancar; el que costarà de comprovar és si es manté d'aquí a cinc anys, quan Hugging Face ja formi part dels comptes trimestrals de Nvidia i hagi d'alinear-se, com qualsevol filial, amb els interessos de la casa mare.