La setmana de resultats de les grans tecnològiques nord-americanes ha deixat una imatge més clara que qualsevol anunci de model nou. Fins fa poc, els centres de dades per a la intel·ligència artificial es pagaven sobretot amb els beneficis enormes de la publicitat, el núvol i el programari. Aquests dies s'ha vist que amb aquesta caixa ja no n'hi ha prou: les empreses que lideren la cursa recorren cada vegada més al deute i als estalvis dels accionistes. No és cap senyal d'alarma per si mateix, però sí un canvi de fase que convé entendre, perquè decideix qui assumirà les pèrdues si les previsions no es compleixen.
La xifra més eloqüent és la d'Alphabet. Segons el comunicat de resultats que ha enviat al regulador borsari dels Estats Units, la matriu de Google va ingressar 127.600 milions de dòlars entre juliol i setembre i en va guanyar 26.500. Però en el mateix trimestre va dedicar 51.400 milions a comprar centres de dades i maquinari, i el diner que li va quedar després d'invertir va ser negatiu: 9.100 milions. Una de les empreses més rendibles del món va tancar tres mesos amb més sortides que entrades. Amazon, l'endemà, va dir que aquest any gastarà uns 220.000 milions en inversions i que el 2027 en gastarà «significativament més».
Meta ha triat una altra via. Primer va anunciar una nova classe d'accions sense dret de vot i, pocs dies després, va registrar davant la SEC un pla de vendes d'accions per uns 95.000 milions de dòlars: una primera emissió d'uns 35.000 milions i una segona, de fins a 60.000, quan les noves accions comencin a cotitzar, previsiblement el primer trimestre del 2027. Manté una inversió prevista d'entre 135.000 i 145.000 milions aquest any. El detall de les accions sense vot no és menor: Mark Zuckerberg demana diners als inversors sense cedir-los ni una engruna de control sobre com es gasten.
El deute avança encara més de pressa. El diari Ara calculava dissabte que el deute vinculat a la IA s'acosta als 850.000 milions de dòlars, uns quatre cops més que el 2023, i que el mercat d'assegurances contra l'impagament d'aquestes empreses ha passat d'uns 2.000 milions al juliol a més de 9.000. Assegurar el deute de CoreWeave, un proveïdor de núvol especialitzat en IA, costa més d'un milió de dòlars l'any per cada deu milions. SpaceX, que ja inclou xAI, diu que ha tancat 40.000 milions de préstecs per comprar processadors. Jaume Puig, de GVC Gaesco, ho resumia al mateix diari: el que es qüestiona no és la tecnologia, sinó la rendibilitat de la inversió.
La sortida a borsa d'Anthropic encaixa en el mateix quadre. El document de registre que ha presentat al regulador, segons The Register, mostra uns ingressos de 16.300 milions de dòlars el primer semestre, davant dels 1.200 milions d'un any abans, i una pèrdua operativa ja petita, de 693 milions. La pèrdua neta, de 80.700 milions, és sobretot un ajust comptable lligat a la valoració. El creixement és real i extraordinari, però el missatge de fons és que els laboratoris necessiten el mercat públic per pagar la capacitat de càlcul que reclamen, i que els fundadors volen conservar el control dels vots.
Falta, en canvi, la prova del retorn fora del sector tecnològic. Torsten Slok, economista en cap de la gestora Apollo, sosté en una nota recollida per TechCrunch que, a les empreses de l'índex S&P 500 que no són les set grans tecnològiques, els marges i els ingressos per treballador continuen plans. És una lectura agregada i discutible, que no diu què passa dins de cada empresa, però apunta on és la tensió: s'està invertint com si el guany fos segur, i encara no apareix als comptes dels clients. Les tecnològiques venen la infraestructura; el benefici l'han de trobar els altres.
Per a Catalunya, aquesta discussió no és llunyana. La Generalitat comptava a l'abril 26 projectes privats de centres de dades que sumarien uns 2.000 megawatts, i el mapa de Red Eléctrica mostra que cap dels 6.329 MW d'accés a la xarxa concedits a centres de dades a Espanya no consta encara en servei. Alhora, el decret estatal que ha de fixar els requisits d'aigua i energia d'aquestes instal·lacions, encara al Consell d'Estat, preveu un règim més flexible per a les gigafactories d'IA com la de Móra la Nova. Moltes d'aquestes inversions depenen dels mateixos operadors que ara s'endeuten o venen accions per seguir el ritme.
El criteri que se'n desprèn és prudent, no apocalíptic. Que les grans empreses s'endeutin per invertir és normal, i bona part dels seus negocis continua generant molts diners. Però quan una carrera tecnològica passa de finançar-se amb beneficis a fer-ho amb crèdit i emissions d'accions, el risc deixa de ser només de les empreses i passa a bancs, fons, petits estalviadors i, indirectament, als territoris que han planificat xarxa elèctrica i sòl comptant amb aquests projectes. Les administracions catalanes farien bé de demanar calendaris, garanties i compromisos verificables abans de reservar recursos públics, i de no confondre un anunci d'inversió amb una inversió feta.