Durant anys, decidir on es construïa un centre de dades era una qüestió de despatx: un promotor, un ajuntament, una companyia elèctrica i, de tant en tant, un acord de confidencialitat perquè els veïns no en sabessin gaire res fins que arribaven les màquines. La setmana que acaba ha deixat clar que aquesta època s'ha acabat. Els edificis on s'entrenen i funcionen els models d'intel·ligència artificial s'han convertit en un tema electoral als Estats Units i en motiu de protesta coordinada a Europa. La pregunta ja no és només si hi ha prou electricitat, sinó si la gent que viu al costat hi està d'acord.
La prova més clara han estat les eleccions de mig mandat de dimarts als Estats Units. Segons l'agència AFP, tres dels estats on s'han de construir més centres de dades, Texas, Geòrgia i Ohio, tindran governadors demòcrates que han fet campanya per posar-los fre. A Texas, Gina Hinojosa, que ha derrotat Greg Abbott, ha reclamat una moratòria immediata i treure les exempcions fiscals al sector; a Geòrgia, Keisha Lance Bottoms defensa una pausa temporal i que els grans consumidors paguin la xarxa que necessiten; a Ohio, Amy Acton promet normes més dures. Al mateix temps, els comitès de despesa electoral finançats per la indústria van perdre bona part de les seves apostes: segons el recompte de TechCrunch, Leading the Future, el grup que tenen al darrere el president d'OpenAI, Greg Brockman, i el fons Andreessen Horowitz, va gastar milions en candidats republicans que no van guanyar.
La reacció de la borsa diu molt de la importància que hi donen els inversors. Dijous el Nasdaq va caure un 5,5%, la pitjor sessió des de l'abril del 2025, amb els fabricants de xips al capdavant de les pèrdues. Convé no llegir-hi més del que hi ha: la desconfiança sobre la rendibilitat de la despesa en IA venia de setmanes enrere, i el nou Congrés no comença fins al gener. Però un analista citat per l'AFP ho resumia bé: res d'això no trenca necessàriament la tendència, però pot apujar el rendiment que s'exigeix a cada inversió. Si els permisos, l'aigua i l'electricitat es tornen més cars o més lents, alguns projectes deixaran de sortir a compte.
Les empreses ja han entès que el problema és de confiança. Segons Axios, recollit per TechCrunch, OpenAI prepara una ofensiva de comunicació per a després de les eleccions que inclou rebatejar els seus centres de dades com a «campus de càlcul d'IA». El seu cap d'afers globals, Chris Lehane, va qualificar els comicis de «tràiler» del que es veurà el 2028 i va dir que és sa que les comunitats exigeixin a les empreses un benefici real. Amazon i Microsoft han anunciat que deixaran de fer signar acords de confidencialitat als ajuntaments. A Hermantown, a Minnesota, Google ha aconseguit l'aprovació d'un centre de 500 megawatts renunciant a 80 milions de dòlars en rebaixes fiscals i amb un acord de desmantellament de 210 milions, però amb tres demandes pendents i una sessió on la majoria de veïns que van parlar s'hi van oposar. Canviar el nom d'un edifici no canvia el que consumeix; negociar què en rep el municipi, sí.
Europa no és els Estats Units, però el debat ja hi ha arribat. Aquest divendres i dissabte, la campanya «Stop Dirty Data Centres» convoca actes en una setantena de ciutats europees, amb el suport d'un centenar de col·lectius, i l'Estat espanyol és on n'hi ha més, segons elDiario.es. La reivindicació és una moratòria fins que hi hagi lleis sobre la transparència i el consum d'energia i d'aigua d'aquestes instal·lacions. La patronal SpainDC preveu multiplicar per sis la potència instal·lada a l'Estat fins al 2030, i un informe de tres ministeris presentat dijous avisa de possibles «conseqüències no desitjades» sobre el preu de la llum i les emissions. A Catalunya, la cita és dissabte davant de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, i no és casual: al Parc de l'Alba hi ha quatre projectes en construcció o en tràmit que, segons els promotors, sumen uns 170 megawatts.
La lliçó per a Catalunya i per a la resta dels territoris de parla catalana és que el permís social s'ha de guanyar abans, no després. Hi ha projectes en tràmit a Santa Bàrbara, Òdena, Móra la Nova, Flix, Picassent o Monforte del Cid, i en molts casos encara no se sap quanta aigua faran servir, d'on sortirà l'electricitat o quants llocs de treball crearan de debò. Demanar aquestes dades no és estar contra la IA; és la condició perquè la decisió sigui informada. Els Estats Units mostren el camí que convé evitar: anys de projectes negociats d'amagat i, al final, una reacció que arriba de cop a les urnes i que ningú no pot ignorar.